Si . . .
Si pots mantenir el seny en mig de la follia
dels altres que malparlen i dubten el seu seny.
Si la fe en tu mateix et fa companyia
i no escoltes i atures l’onada que t’empeny.
Si vesteixes les hores amb color d’esperança
i al odi i la mentida respons amb cor lleial.
Si penses i el que penses no et serveix de recança,
si somnies i el somni no et serveix de dogal.
Si al triomf i al desastre els fas igual mesura
i pots esguardar-los amb el mateix cop d’ull.
Si no et mous quan la teva paraula es desfigura
i per aprofitar-se’n algú altre la recull.
Si pots damunt la teva riquesa trossejada
refer amb les teves eines riquesa de més preu.
Si de la covardia pots esquivar l’unglada
i el pit no se’t fa enrere jugant a cara o creu.
I si perds i comences més jove l’escomesa
lluitant amb ales fresques i cor agosarat,
que quan la carn se’t torni rebuig i mesquinesa
encara la revifi la teva voluntat.
Si conviure amb el poble la virtut no et fonia
i amb el tracte dels rics, no perds el sentit comú.
Si amics ni enemics no et roben l’alegria
i sap el que et conegui que es pot fiar de tu.
Si els seixanta segons del minut implacable
per tu, son sempre bells, purs i vius com una flor,
no sols et faràs l’amo de la terra admirable
fill meu, tu seràs un home, un home de debò.
Rudyard Kipling (Traducció de Josep Mª de Segarra )
